La primera fase del procés participatiu del Youth Act!, que ha aplegat més de 80 joves, ha tingut lloc durant el maig i juny i ha posat en diàleg les reivindicacions dels diferents territoris en relació amb l’espai públic. Aquí podeu veure un resum de les temàtiques que ha prioritzat cada ciutat.
Barcelona:
Al mes de maig es va donar tret de sortida a Barcelona a la primera fase del procés participatiu juvenil Youth Act! Hi van assistir al voltant de 30 joves participants de la ciutat de Barcelona, acompanyades per les entitats promotores del projecte (el Consell de Joventut de Barcelona, el Servei Civil Internacional de Catalunya i GRITIM-UPF), junt amb La Bastida Participació (encarregada de la dinamització). Es van dur a terme concretament dues sessions presencials a l’Espai Jove La Fontana. A la primera, es van identificar les principals problemàtiques de la joventut barcelonina en relació amb l’espai públic i el “dret a la ciutat”: model productiu i urbanístic, discriminació per identitat, mobilitat, crisi climàtica, repressió i inseguretat, i privatització de l’espai públic. A la segona sessió es va dur a terme una priorització i posterior desenvolupament de temàtiques, que finalment van ser quatre: repressió i inseguretat (per raó d’identitat: sexual i de gènere, origen i perfil racial), mobilitat (els impediments perquè tothom accedeixi a la ciutat en igualtat, generant l’expulsió de col·lectius), model productiu i urbanístic (preus inaccessibles per l’habitatge) i crisi climàtica (model alimentari de ciutat).
El grup de recerca en migracions de la Universitat Pompeu Fabra (GRITIM-UPF) ha començat a desenvolupar paral·lelament una investigació-acció sobre joventut i dret a la ciutat a partir de totes les aportacions del procés participatiu.
Natzaret:
Al Juny va tenir lloc la primera fase del procés participatiu del projecte Youth Act! a Natzaret amb l’organització Baladna Youth. Dues activistes de l’SCI Catalunya hi van participar per dinamitzar les activitats conjuntament amb la coordinadora de l’organització Palestina i van sorgir moltes idees interessants.
L’objectiu de la primera fase era identificar les problemàtiques presents en cada realitat implicada en el projecte per després posar-les en comú i analitzar-les; això es va fer analitzant la situació a Natzaret començant amb un mapa mut de la ciutat per donar l’oportunitat als joves de mirar la seva pròpia ciutat d’una manera diferent. Se’ls va demanar que localitzessin llocs a Natzaret connectats amb problemàtiques de gènere, turisme, gentrificació, racisme, medi ambient, control, repressió… Aquesta dinàmica va servir per identificar i aïllar els dos principals problemes que viuen els joves de Natzaret: la brutalitat policial, connectada a la falta de seguretat i a la presència de la criminalitat organitzada, i la istraelització de l’espai. Un cop detectades les problemàtiques, les activistes palestines van fer una anàlisi més detallades d’aquestes dues qüestions, analitzant les seves causes i els seus efectes. Amb el material recollit, ara s’espera la segona fase.
Cali:
A Cali, tres membres del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), van dinamitzar conjuntament amb el Consejo Distrital de Juventud (CDJ) de Cali dues sessions de treball amb la participació de més d’una trentena de joves, d’entre les quals hi havia algunes de les conselleres de joventut de la ciutat i, sobretot, una majoria de membres d’organitzacions socials de base ben arrelades als barris.
Això va permetre gaudir d’uns debats ben connectats amb la diversitat de realitats que es viu a la ciutat i que afecten amb especial cruesa a les joves. D’entre les participants, hi havia activistes d’entitats que treballen pels drets de les minories ètniques i del col·lectiu LGTBIQ+; que han aconseguit recuperar espais públics on amb anterioritat s’hi patien tot tipus de violències; que defensen els drets de joves represaliades, que lluiten per una emancipació digna, i molt més.
Arran de les sessions de treball, es van detectar tres principals problemàtiques a abordar: la baixa participació juvenil en espais vinculants de decisió; la recuperació de zones degradades, tot aprofitant-les per combatre la insuficiència alimentària i, per últim, la manca de perspectiva diversa i de gènere per part de les institucions.
Si vols saber tots els detalls del procés, pots llegir les cròniques de cada sessió aquí i aquí pots veure el Reel d’Instagram! Amb el material recollit s’encara la segona fase del procés participatiu que tindrà lloc durant l’octubre i el novembre del 2023.