Del 17 al 25 de setembre una delegació del Consell de la Joventut de Barcelona hem estat a Colòmbia per teixir xarxa amb entitats juvenils colombianes i per començar una nova edició del Youth Act!, que girarà al voltant de l’extractivisme i les relacions neocolonials entre Sud i Nord globals. 

Durant aquests dies hem intercanviat perspectives sobre els efectes de l’extractivisme amb diversos col·lectius de joves de diferents parts de Colòmbia.

Teixint xarxa amb col·lectius locals en el marc del Youth Act!

Moviment juvenil i lluites estudiantils

En primer lloc, vam dur a terme una sessió de debat amb el Movimiento Juvenil Álvaro Ulcúe i joves del poble Nasa a Santander de Quilichao, al departament del Cauca, una de les zones més afectades pel conflicte armat. Amb aquesta trobada vam conèixer la visió d’un dels col·lectius més invisibilitzats de Colòmbia, el dels pobles indígenes. 

Seguidament, també ens vam reunir amb la Comunidad Estudiantil Víctimas por la Paz, una entitat conformada per estudiants de la universitat pública de Cali, la Universidad del Valle, que tenen l’estatus de víctimes del conflicte armat. Aquesta organització se centra a dur a terme accions encarades a garantir l’ingrés, la permanència i el retorn de les joves víctimes del conflicte armat a l’educació superior. Durant aquesta trobada ens van ensenyar alguns dels seus projectes, com la Casa de la Paz, un espai destinat a garantir la permanència dels estudiants, o la creació d’un museu d’objectes quotidians de víctimes del conflicte destinat a sensibilitzar la ciutadania. 

Feminismes i LGBTI+

També ens vam poder retrobar amb membres de la Manada, un col·lectiu feminista i LGTBI+ amb qui ja havíem establert relacions en anteriors viatges a Colòmbia i que han estat participants de la darrera edició del Youth Act!. Amb elles vam treballar al voltant del projecte amb la voluntat d’incorporar una visió interseccional, que afegeixi la perspectiva de gènere i de defensa dels drets LGBTI+, a la temàtica general de l’extractivisme i les relacions neocolonials.  

En aquest sentit, també ens vam reunir amb MUDE, una organització transfeminista afro de la ciutat de Palmira (Valle del Cauca). Aquesta entitat treballa amb dones afrodescendents i les seves famílies, especialment centrant-se en treballadores sexuals i membres de la comunitat LGBTI+, que són els col·lectius més perseguits i amenaçats a la ciutat. Amb elles vam conversar sobre el seu “Proyecto redes” que busca enfortir les organitzacions del seu entorn i, alhora, formar-les per convertir-les en espais més diversos i plurals.

Emergència Climàtica

També vam tenir un espai de debat sobre temes relacionats amb l’emergència climàtica amb joves de l’entitat Uramba.

Aquest és un centre de pensament popular juvenil que tracta temàtiques com l’explotació i l’extractivisme del cafè a Colòmbia, la democratització de les fonts d’energia, la transició energètica, les discriminacions que es viuen en espais afectats per l’extractivisme com els molls del port de Buenaventura o la propietat de la terra (l’origen del conflicte armat al país). A més de dur a terme projectes al voltant d’aquests temes, Uramba té la finalitat de capacitar a les organitzacions del seu entorn per garantir que aquestes tinguin capacitat d’agència. 

Lluita juvenil des de les arts

Hi va haver, també, espais per conèixer projectes que fan confluir lluites polítiques amb el món de les arts. Un exemple és Tambores de Siloé, una organització que sorgeix de Siloé, un dels barris més empobrits i amb més conflictivitat de Cali, i que centra la seva activitat a introduir a joves d’aquest barri en el món de la música. La majoria de joves d’aquesta zona no tenen perspectives de futur a causa dels efectes generats per l’extractivisme i, normalment, veuen com a única opció la realització d’activitats il·lícites per subsistir. Tambores, a través d’una metodologia d’aprenentatge musical alternativa i mitjançant l’ús d’instruments creats a partir d’objectes quotidians, vol endinsar a aquests joves dins el món de la música per garantir unes millors perspectives de futur. 

D’una manera semblant treballen a Fundación Hip-Hop Penya, un projecte d’àmbit nacional que utilitza el hip-hop i les diverses formes artístiques associades a aquesta cultura (rap, breakdance, beatbox, grafiti…) per endinsar als joves de l’Orient de Cali al món de les arts. Ho fan en una zona de la ciutat amb molta presència de les comunitats afrodescendents i, per tant, la seva labor va molt encarada a reforçar l’autoreconeixement ètnic i de gènere dels joves que participen del projecte. A més, amb les diverses activitats que duen a terme existeix la voluntat política de fer créixer en els joves una capacitat crítica envers el seu entorn que acabi evolucionant cap a quelcom transformador.

El CDJC i el vessant institucional

Finalment, de la mà del Consejo Distrital de Juventud de Cali, vam dur a terme dues reunions amb l’àmbit institucional que tracta la temàtica de l’extractivisme a la ciutat de Cali. D’una banda, ens vam reunir amb el Secretari de Seguretat de Cali, qui ens va explicar les accions que s’estan duent a terme per frenar la mineria il·legal a les muntanyes que hi ha als voltants de la ciutat i que, alhora, generen una multiplicitat de pràctiques il·lícites al seu voltant. D’altra banda, ens vam reunir amb la Subdirectora d’Ecosistemes del Departament Administratiu de Gestió del Medi Ambient (DAGMA) amb qui vam poder intercanviar perspectives al voltant de l’extractivisme miner que hi ha als voltants de la ciutat, sobre el monocultiu de la canya de sucre i sobre la participació dels joves a la COP16 de Nacions Unides que hi haurà a finals d’octubre a Cali.